Hui, després de tres mesos, torne a València, i ho faig descarregat d'antics pesos que m'oprimien el cor, que encara em vinculaven amb el passat.Per ser precís, amb un episodi trist del passat. Estos tres mesos a Madrid m'han servit per superar-ho, per posar les coses en ordre, per netejar el camí de esperits negatius. Tot sembla ara ja clar i pur. Sense aquella feixuga ancora, el vaixell anirà més de pressa.
Durant aquest temps, m'he fet una reflexió que considere obligada. La superació, o diguem-ne, l'enfrontament del dolor i el patiment hauria de ser una constant a la nostra cultura, massa centrada en una suposada felicitat que no és real i que ens amaga una part importantíssima de la nostra vida. Hem fet tot el possible però per esborrar tota traça de patiment, com si no existira: la cultura de la inmediatesa ens espenta tots els dies . Ens em enganyat a nosaltres mateixos. La cultura oriental, especialment la budista, m'ha donat eines útils per fer front a les preocupacions. Però sobre tot, m'ha aportat una nova perspectiva dins de la qual tot és relatiu, la realitat s'obre al davant de nosaltres en tota la seua dimensió universal. Les coses que ens envolten son totes efímeres, peribles, com nosaltres. Per què patir per elles? L'única realitat veritable es l'eternitat. l'infinit, i la relació que puguem tindre amb ella, directament. En la cultura budista, ens relacionem amb l'eternitat a través de la reencarnació, que es trenca quan s'arriba a la saviesa (el tercer ull): el Nirvana.
Doncs, què podem fer? La meditació consisteix, bàsicament, en aturar el pensament i fixar-nos només en algun procés interior. Per exemple, la respiració. Per què hem d'aturar el pensament? Perquè, bàsicament, el cervell és un òrgan més de tots els que tenim. No obstant això, en la cultura occidental, tota la nostra identitat ha girat en torn d'este òrgan, i ha menyspreat el paper que juguen la resta de parts que constitueixen això que podem anomenar com el "jo". Com a conseqüència, el cervell està sempre actiu, mai no descansa. Un cap actiu necessita coses en les que pensar-hi. I normalment, s'en va a les problemes. Aquest és l'origen del patiment. Doncs, relaxar el cervell, bloquejar els pensaments negatius, omplir-ho de pensaments positius... Aixina reforcem el subconscient, i mirem la realitat amb pau, equilibri i perspectiva.
Que la pau ens/vos acompanye i us deixe amb un mantra: Om...
Durant aquest temps, m'he fet una reflexió que considere obligada. La superació, o diguem-ne, l'enfrontament del dolor i el patiment hauria de ser una constant a la nostra cultura, massa centrada en una suposada felicitat que no és real i que ens amaga una part importantíssima de la nostra vida. Hem fet tot el possible però per esborrar tota traça de patiment, com si no existira: la cultura de la inmediatesa ens espenta tots els dies . Ens em enganyat a nosaltres mateixos. La cultura oriental, especialment la budista, m'ha donat eines útils per fer front a les preocupacions. Però sobre tot, m'ha aportat una nova perspectiva dins de la qual tot és relatiu, la realitat s'obre al davant de nosaltres en tota la seua dimensió universal. Les coses que ens envolten son totes efímeres, peribles, com nosaltres. Per què patir per elles? L'única realitat veritable es l'eternitat. l'infinit, i la relació que puguem tindre amb ella, directament. En la cultura budista, ens relacionem amb l'eternitat a través de la reencarnació, que es trenca quan s'arriba a la saviesa (el tercer ull): el Nirvana.
Doncs, què podem fer? La meditació consisteix, bàsicament, en aturar el pensament i fixar-nos només en algun procés interior. Per exemple, la respiració. Per què hem d'aturar el pensament? Perquè, bàsicament, el cervell és un òrgan més de tots els que tenim. No obstant això, en la cultura occidental, tota la nostra identitat ha girat en torn d'este òrgan, i ha menyspreat el paper que juguen la resta de parts que constitueixen això que podem anomenar com el "jo". Com a conseqüència, el cervell està sempre actiu, mai no descansa. Un cap actiu necessita coses en les que pensar-hi. I normalment, s'en va a les problemes. Aquest és l'origen del patiment. Doncs, relaxar el cervell, bloquejar els pensaments negatius, omplir-ho de pensaments positius... Aixina reforcem el subconscient, i mirem la realitat amb pau, equilibri i perspectiva.
Que la pau ens/vos acompanye i us deixe amb un mantra: Om...
No hay comentarios:
Publicar un comentario