Ja he arribat. Bo, fa dues setmanes que vaig arribar a València. El viatge a Praga, Budapest i Viena ha sigut més que agradable: interessant, apassionant a voltes.
Puc dir que és un viatge imprescindible per a tot el que vulga conéixer millor l'història d'Europa, una història feta de guerres, de llargs moments de pau on les nacions modernes es van consolidar com a actors polítics principals i que eren la bestreta de la futura/actual Europa.
Budapest va ser la veritable sorpresa del recorregut. És coneguda per que hi ha banys termals a tot arreu, però jo ressaltaria la bellesa dels seus edificis, la majestuositat de la Avinguda Andrássy que a voltes recorda a Paris, la elegància dels teatres... La música, de segur, és com el Danubio, el fil conductor que uneix totes les ciutats i els pobles. L'antic imperi austro-hongarés va ser un invent d'uns monarques ambiciosos que pot-ser volien ampliar el seu poder. Però eixa gent va tindre la sort de viure sota emperadors que, encara que autoritaris, al menys tenien bon gust i es preocuparen pel desenvolupament de les arts i de la cultura en general.
A Viena vam menjar un pastís Sacher. Mai oblidaré el sabor dolç però consistent del pastís, i tampoc oblidaré el soroll, també dolç, del Café Sacher, un murmuri constant i suau com un vals.
Ara que estic a casa, de tornada, em pregunte si tot ha sigut veritat, o si ho vaig somniar. L'aladroc ha navegat pel Danubio i ha tornat sa a Russafa. El Turia no és pas com el Danubio -d'entrada no té aigua- però té la promesa d'un hivern menys dur i fosc que el de Centre Europa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario