No pertany
a cap lloc, això per davant. Em considere - encara que sàpia que es
tracta d'un lloc comú- un “ciutadà del món”. Però es veritat que nasquí a
València i vaig viure ací fins als quatre anys, en el barri de Malilla, i aixó
ha deixat petjada. Com sempre, els llocs on hem sigut feliços es queden amb
nosaltres, dintre, i acaben per tornar-hi i reclamar l’atenció que es mereixen.
Estic convençut de que es poden tindre dues arrels, més fins
i tot, sense contradiccions. Les persones som un món de possibilitats i les
arrels es poden tirar a tot arreu, basta que hages sigut feliç en una ciutat,
en un poble, en un país, per a que una part de tu pertanga allí. Basta que
hages conegut gent i que seu el recordl, i el contacte, es mantinga després
amb la distància.
Esta es la paradoxa indesxifrable de l’identitat. Jo podria
definir-me com un “aladroc” un poc perdut. És a dir, un peix que va eixir fa
molt de temps de València, es va anar a Málaga, on pròpiament es va convertir en
aladroc, i després va fer voltes i voltes al món, al voltant de les seues
pròpies aventures i fantasies.
Un aladroc que ara torna. Que vol reconciliar-se amb esta
ciutat mediterrània on va ser batejat amb aigua salada, amb un sentit de
llibertat que no li ha abandonat mai.
Tornar té un punt romàntic i podríem dir, fins i tot irònic. L’atur
i la cerca de treball m’han portat a la casa de la meua iaia, la casa llarga,
burgesa i fosca on he passat molts nadals i molts estius. No obstant això,
mai hi havia viscut. Ara trobe el barri molt canviat, a millor. La casa es troba
a mig camí entre Russafa i Eixample. Crec que segons el Pla urbà, encara puga
ser l'Eixample: els xamfrans elegants, els comerços, els carrers rectes, així
ho acrediten. Però l’esperit russafenc ha guanyat terrè, ha conquistat la vida
de tota esta zona amb una barreja de gent diversa, un aire més multicutural i
lliure, potser també una atmosfera on els gays es senten còmodes.
L’ironia resideix en que sembla com si este barri, que no es
pas el barri d’on hi vaig eixir quan tenia quatre anys, si no al que he seguit
tornant durant 33 anys, haja fet un viatge similar i paral.lel al meu. Per
tant, ho sent com un retrobament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario